Resultats de la cerca frase exacta: 26
Diccionari de sinònims Franquesa
|
11.
situat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
posar. siti(f. sítia), situat en tal o tal lloc. Les cases síties al raval. ubicat, íd. subjacent, situat més avall. També, situat sota. exterior, situat a fora. interior, situat a dins. ulterior, situat dellà. citerior, situat deçà. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
12.
amonestació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 amonestament admonició advertimento advertència bonegada bonegó sermó sermoneig Cp. avís, exhortació, reprimenda, reprensió, comminació 2 Comunicació en l'església dels noms dels qui s'han de casar. publicació 3 Fer les amonestacions: Amonestar. Tirar trona avall(fig. i fam.). Manuel [...]
|
|
13.
corbat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. decurvat, corbat cap avall. Cp. parabòlic, el·líptic, circular Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
14.
aguantar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cosa desagradable. suportar. 3 (aguantar-sepron.) resistir. La resclosa ha resistit a la riuada. sostenir-se tenir-se. Estic, de cansat, que no em puc tenir. emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana. 4 Fig [...]
1 sostenir suportar resistir. La biga no podrà resistir tant de pes. No sé com podeu resistir les seves impertinències (en aquest sentit: Cp. Permetre. Tolerar). cossolar, fornir suport. apuntalar, aguantar amb puntals una cosa. asprar o nasprar, aguantar una planta amb aspres o naspres. emparar, aguantar una cosa que amenaça de caure. L'armari hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans. tenir. Ell tenia la corda amb totes dues mans. servar, aguantar fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda. Ant. Desaguantar. Deixar anar. Amollar. 2 Fig. Aguantar, una persona, una cosa desagradable. → suportar. 3 (aguantar-se pron.) resistir. La resclosa ha resistit a la riuada. sostenir-se tenir-se. Estic, de cansat, que no em puc tenir. emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana. 4 Fig. → contenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
15.
esperar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prometeu massa guanys d'aquest afer. comptar amb. Amb això no hi has de comptar. tenir (una cosa) a mig coll (o coll avall), esperar-la com si fos segura. acariciar l'esperança de. Acariciava l'esperança d'anar un dia a Amèrica. creure's. Em creia que em donaria una gratificació. estar en capella [...]
|
|
16.
baix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
). acotat 9 adv. a baix. Els teus amics són baix (o a baix). per avall, indica vagament un indret més baix. Són per avall cercant una font. (Usat com a prep., en el sentit de sota és barbarisme.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
17.
caure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
d'ell. penjar(v. intr.). Els cabells li penjaven sobre les espatlles. esllavissar-se, caure una massa de terra, pedres, etc., d'un marge, un mur, etc. ensulsiar-se, íd. esbaldregar-se, íd. ensorrar-se, íd. anar de trompis, caure, una persona, per terra. esbarrar-se, caure pendent avall [...]
|
|
18.
corbar [o encorbar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
recorbar flectirlit. (≠ flectar) torçar vinclar, corbar una cosa flexible. incurvar, corbar cap endins. decurvar, corbar cap avall. colzar arcar, donar figura d'arc. Arcar les celles. arquejar(->) enrodillar, encorbar quelcom formant cercle. enarcar, corbar en forma d'arc. allunar [...]
|
|
19.
pendent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
precipici. a pic(hiperb.). El camí puja a pic. Ant. Pla o planer. 3 m. pendís costao coster penjant(d'una roca) rost. Vam córrer rostos avall. rampant, terreny rost. baixadao davallada davallanto davallador aiguavéso vessant(d'un terreny, una teulada, etc.) empit, íd. socoster, la part més alta d [...]
|
|
20.
arrel [o rel]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 melic, la rel central i més llarga. radicel·la o radícula, arrel petita, última divisió d'una arrel. rizoma, arrel que treu tanys cap amunt i arrels cap avall (per ext. l'heura). grapa, arrel amb què una planta enfiladissa s'arrapa. carrosses, arrels, esp. de canya, arrossegades a mar per les [...]
|
1 sostenir
suportar
resistir. La biga no podrà resistir tant de pes. No sé com podeu resistir les seves impertinències (en aquest sentit: Cp. Permetre. Tolerar).
cossolar, fornir suport.
apuntalar, aguantar amb puntals una cosa.
asprar o nasprar, aguantar una planta amb aspres o naspres.
emparar, aguantar una cosa que amenaça de caure. L'armari hauria caigut si jo no l'hagués emparat amb les mans.
tenir. Ell tenia la corda amb totes dues mans.
servar, aguantar fort una cosa perquè no sigui emportada. Servar una corda.
Ant. Desaguantar. Deixar anar. Amollar.
2 Fig. Aguantar, una persona, una cosa desagradable. → suportar.
3 (aguantar-se pron.)
resistir. La resclosa ha resistit a la riuada.
sostenir-se
tenir-se. Estic, de cansat, que no em puc tenir.
emparar-se, agafar-se en alguna cosa per no caure. Anava a caure escales avall, però em vaig poder emparar amb la barana.
4 Fig. → contenir-se.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana